Mireu-vos els videojocs com un mitjà d’agregació interactiu. Feu-ne una anàlisi a la manera que hem analitzat la web en aquest post. Valoreu-ne els aspectes interactius, multimedia i analitzeu com encaixa en el diagrama de la convergència de mitjans.
En primer lloc, podem fixar-nos que la paraula videojoc, ja per si mateixa inclou una sèrie de connotacions que no són propies d'un mitjà convencional. En ella veiem que la paraula tradicional de joc ha experimentat un canvi, i aquest canvi ens permetrà ara parlar d'un hipermitjà.
Històricament, els primers videojocs d'ordinador utilitzaven un teclat d'ordinador per jugar, o més habitualment, l'usuari havia de comprar un joystick per separat amb algun botó incorporat per jugar-hi. Però ara alguns videojocs permeten al jugador utilitzar el teclat i el ratolí alhora, i més enllà dels elements visuals comuns que s'hi poden trobar en un videojoc, s'han creat altres dispositius o sistemes perquè el jugador obtingui una millor interacció i informació sensitiva del videojoc. Alguns exemples poden ser millors dispositius de reproducció del so (altaveus), com també un gran nombre de dispositius externs, com els dispositius de vibració.
Podem parlar d'un mitjà d’agregació, ja que en ell conviuen perfectament l'àudio (a part de la música a més a més es pot parlar amb la resta d'usuaris mitjançant micròfons), el text (ja que fins i tot alhora es pot parlar mitjançant el teclat), el vídeo, i gàfics de tota mena. En ell tots els usuaris són prossumidors ja que creen i intercanvien entre ells tota la informació necessària per jugar.
En aquest hipermitjà podem ser nosaltres mateixos exterioritzant-nos al món virtual sense cap mena d'inconvenient, interactuant amb milions d'usuaris, i, els únics límits que tindrem seran les regles del joc fixades pel creador del videojoc, unes regles que alhora modelaran les nostres respostes. Un hipermitjà que encaixa a la perfecció en el diagrama de la convergència de mitjans.
I per acabar m'agradaria fer referència a una tesi que m'ha semblat molt interessant, i es complementa molt bé amb el tema d'avui tractat. Ramón Salaverría, de la Universitat de Navarra, el 2003 va reivindicar que quan es parla de la convergència dels mitjans cal considerar quatre dimensions:
- Dimensió empresarial: les empreses de comunicació s’estan diversificant i dins d’un mateix grup trobem diferents mitjans que cal coordinar tant econòmicament com editorialment, i més ara que l’arribada d’internet ha obligat a revisar els models.
- Dimensió tecnològica: la tecnologia associada a internet va propiciar que les redaccions en línia s’organitzessin a part, amb eines pròpies i descoordinades de la redacció mare, cosa que ara s’intenta resoldre tornant a integrar-les.
Les actuals solucions en gestió de continguts tenen com a objectiu una sola redacció que pugui atendre múltiples plataformes.
- Dimensió professional: hi ha nous perfils, més multitasca (investigar, redactar, editar, maquetar, il·lustrar, publicar) i més multicanal (escriuen tant per a l’edició digital com per a l’edició en paper, participen en tertúlies radiofòniques, tenen el seu propi bloc).
- Dimensió comunicativa: internet ha suposat la integració de diferents codis de comunicació que abans anaven per separat (audiovisual de la televisió, auditiu de la ràdio, textual de la premsa) i, a més, incorpora noves possibilitats com els simuladors, les infografies, les reproduccions en 3-D...
Segons Salaverría, aquestes quatre dimensions tenen diferents graus de desenvolupament i, al seu entendre, les dues primeres (l’empresarial i la tecnològica) tenen gairebé 20 anys de camí recorregut, però la professional i sobretot la comunicativa tenen molt menys recorregut, i el repte de les companyies és aconseguir desenvolupar-les correctament.
